Part I
Incendi a Venècia, a la Fàbrica de teixits de Fortuny. El propietari actual lamenta les pèrdues i evoca l’artista mort.
Un incendi al Molino Stucky, a l’illa de la Giudecca de Venècia, afecta greument els teixits conservats a la veïna fàbrica fundada per Mariano Fortuny, artista i dissenyador polifacètic fill del pintor Mariano Fortuny Marsal i de Cecilia de Madrazo. L’empresari egipci Samir Riad, propietari actual de la fàbrica, lamenta les pèrdues i evoca l’enyorat artista. En un salt temporal, Henriette Nigrin, esposa i col.laboradora de Fortuny, l’acompanya moribund, evocant els temps passats amb la cançó veneciana La barcheta.
Part II
En contrast amb la Venècia turística actual, Fortuny i Henriette buscaven, fa cent anys, l’ideal de la bellesa i la llibertat.
A la Venècia contemporània, diversa i poblada de turisme multitudinari, ressona difícilment el nom de Fortuny. En contrast amb la problemàtica memòria actual, un segle abans, Fortuny i la seva amant Henriette, l’ex-model tot just arribada de París, juguen amb sensual complicitat al palazzo Orphei Pesaro de Venècia, que havia comprat l’artista, compartint els ideals de l’art, contra els límits i les convencions imposades per la burgesia veneciana als salons dels seus palazzi, sobretot, el Martinengo, residència de la mare de Fortuny, Cecilia de Madrazo. Finalment, entonen un duo d’exaltació de la joventut i la llibertat.
Part III
Fortuny, a la recerca de la bellesa natural, descobreix l’efecte de la llum indirecta, inventa una cúpula escenogràfica per a l’òpera moderna, i amb Henriette i els col.laboradors dissenya teixits i vestuari: creació de l’empresa.
Fortuny es troba sol, a l’estudi del palazzo Orfei, en una recerca nocturna, febril i solitària, per a la renovació de l’escenografia i la il·luminació de l’òpera contemporània, motivada per un encàrrec escenogràfic de Tristany i Isolda, obra que l’havia decebut en un muntatge vist en anys d’infantesa a Bayreuth. Perseguint l’aplicació natural dels principis de l’art total de Wagner, de manera inesperada, descobreix l’efecte de la llum indirecta, i les possibilitats d’aplicació a una cúpula de la seva invenció. Entra Henriette, activa dissenyadora d’un sistema de prisat de teixits, i presenta el primer model de vestit: el Delphos. En un crescendo creatiu, amb el Col·laborador, programen la creació d’empreses i ateliers per a a la difusió internacional dels invents i les patents de Fortuny, en els camps de l’escenografia, la il·luminació i el vestuari.
Part IV
Les produccions Fortuny triomfen a Europa i els Estats Units, amb la col.laboració de músics, escriptors, artistes i empresaris. Poc a poc, la creació xoca contra els límits de la tècnica i el mercat, mentre la crisi social esclata en un clímax d’incertesa i de guerra.
Les creacions de Fortuny avancen pel segle XX, amb una tensió creixent entre l’impuls de la creació i les lleis del mercat. Des d’un èxit positiu, les dificultats a la creació van acumulant-se i condicionant-la amb creixent domini. Per la vida de Venècia i de Fortuny desfilen l’èxit de les invencions a París, al teatre de la Comtessa Martine de Béarn, de la mà de l’escenògraf Adolphe Appia; l’interés dels teatres d’Alemanya a través de dramaturgs innovadors com Max Reinhardt; de l’interés de les dives de l’escena com Eleonora Duse, i dels literats com Gabriele D’Annunzio, les obres de Fortuny s’estenen al mercat del vestuari de qualitat: així, Elsie McNeil amplifica l’impacte comercial als Estats Units. Poc a poc, però, els projectes són torpedinats amb la burocràcia o la mediació dels tècnics i els gestors teatrals, i també per la situació de crisi econòmica i política dels anys trenta… fins a un clímax, un tutti final assetjat per la incertesa i la guerra.
Part V
Amb la desfeta bèl.lica, la Belle époque ha finit, i la decadència aboca Fortuny a la mort. Henriette, òrfena de la bellesa, és convocada per Elsie a reflotar l’empresa.
Mariano i Henriette són dins d’una tenda de tipus àrab, muntada dins del saló de Palazzo Orfei per a protegir-s’hi del fred. Des d’una Venècia arruïnada, pateixen el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. Pel senyal insegur d’un receptor de ràdio, es comprova la mort de Mussolini. Queda abolit el passat, els ideals de la Belle époque. No és possible el futur. Mor Mariano, i Henriette entona una ària elegíaca i ombrívola sobre la pèrdua de la bellesa. Apareix Elsie amb la voluntat de reflotar “Fortuny Venise”.
Part VI
Cent anys després dels primers dissenys de Fortuny, i després de l’incendi, el propietari representa l’empresa com una mostra de la dignitat del comerç i la bellesa.
Tres anys després de l’incendi del Molino Stucky, l’empresa convoca una recepció internacional en commemoració del centenari del primer disseny de teixits de Fortuny. Dissenyadors, aristòcrates, arquitectes i personalitats mediàtiques, es reuneixen a la Giudecca, i elogien amb tota classe d’exclamacions els valors de la secreta elaboració de la qualitat pròpia de l’estil Fortuny. Autèntics turistes de la perfecció i la dignitat, són atesos per Samir, que exposa la qualitat artesanal i comercial de les produccions. En una ària intensa, deixa oberta la pregunta eterna: ¿qui pot posar preu a la bellesa?
