FORTUNY VENISE és una òpera el nucli de la qual és la personalitat fascinant i polifacètica de Marià Fortuny i Madrazo, fill de Marià Fortuny i Cecilia de Madrazo. EL PROJECTE VA NÀIXER de la conjunció i les converses dels seus autors, Diego dall’Osto i Lluís Meseguer, a la concreta escala personal, sobre els problemes dels llenguatges artístics, vinculats a una sensació de voràgine derivada de les revolucions del segle XX, i sobre els hàbits i interrogants de la rutina comunicativa contemporània…
Van pensar com relacionar la vida cultural dels seus dos països, a propòsit d’aquests s debats sobre modernitat i vida quotidiana, i van coincidir en el coneixement de la vida i l’obra de Mariano Fortuny, de l’impressionant Museu del Palazzo Orfei Pesaro de Venècia, i de testimonis sobre ell d’estudiosos i literats –entre els quals, el poeta Pere Gimferrer-; i sobretot, van evocar la importància dels treballadors anònims de la creació en qualsevol camp i en qualsevol país.
De manera que l’obra que consideraren de fer, guiada per les creacions i les produccions de Fortuny –així, l’empresa Fortuny Venise, afectada greument en aquells temps per un incendi a l’illa de la Giudecca de Venècia-, tendiria a comprendre i indagar amb la música, amb el text i amb l’escena, els contextos amplis que condicionen, als diversos nivells del món contemporani, tota cosa, tot dubte, tota voluntat, tota acció.
- Per a la comprensió d’un món complex i divers, vist des del Mediterrani, l’òpera s’inscriu en una Venècia moderna i internacional, com un acte de diàleg obert i insegur…
- Per a la comprensió de la primera meitat del segle XX, l’òpera situa un artista, Fortuny, com a expressió dels conflictes generals entre llibertat i economia, entre classes i sectors socials, en el marc de la crisi de l’economia i les guerres mundials…
- Per a la comprensió dels problemes pràctics de l’art contemporani, l’òpera remet a les relacions natura-art, disseny-indústria, tradició-avantguarda, creació-burocràcia, artista-empresa, realitat col·lectiva-voluntat individual…
- Per a la comprensió de les capacitats de la música i l’espectacle en la reunió de totes les arts, l’òpera adopta un format mitjà, i el llenguatge musical incorpora materials heterogenis en la unitat d’estructura i d’estil…
En tot cas, Fortuny Venise, és un treball d’equip: dels autors, i de l’escenògraf Claudio Zulian, i del director escènic Rafel Duran, i dels cantants que el fan real, i dels treballadors anònims de l’art. Amb la comprensió actual d’un artista divers, natural i problemàtic, implica un homenatge a les fugacitats i les permanències dels significats de Fortuny, de Venècia, dels artistes i els artesans de l’òpera i el teatre contemporanis, i dels dissenyadors, els empresaris i els comerciants del vestuari, la il·luminació i l’escenografia. Tanmateix, sempre amb la presència determinant del factor humà, íntim, viscut.
