DIEGO DALL’OSTO (Compositor)
Llicenciat en Orgue i Composició pel Conservatori de Música de Vicenza i en Música electrònica pel de Venècia. Actualment, és professor al Conservatori de Màntua. Com a compositor ha obtingut reconeixements en els següents concursos internacionals: “ICONS” (Torino), “F.Evangelisti” i “Música 2000” (Roma), “G.Contilli” (Messina), “Chorwettbewerbe” (Spittal an der Drau, Austria), “Les concours internationaux de Bourges” (França). Ha participat en nombrosos festivals musicals, entre els quals: “Spazio Musica” (Cagliari), “Computer Art Festival” (Padova), “Festival de Música Electroacústica” (Buenos Aires), “Jornadas de Música Electroacústica” (Gasteiz), “Festival Biennale Música” (Venècia) “CERM Concert” (Darmstadt), o “Primavera en La Habana” (Cuba).
Desenrotlla la seva activitat en el camp del teatre, el videoart i, especialment, la dansa contemporània. Ha creat música per a companyies de dansa en teatres europeus i nord-americans com Baadisches Staatstheater (Karlsruhe), Göteborg Opera House (Göteborg), Royal Ballet-Royal Opera House (Londres), la companyia Netherland Dans Theatre 2 con la Netherland Ballet Orchestra (La Haia), el Teatro de la Zarzuela amb la Compañía Nacional de Danza (Madrid) Les Ballets de Montecarlo, el Koninklijk Ballet van Vlaanderen (Amberes), North Carolina Dance Theater (Charlotte, Estats Units).
LLUÍS MESEGUER (Escriptor)
Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat per la de València, i amb formació musical al Conservatori del Liceu de Barcelona, és actualment Catedràtic de Literatura a la Universitat Jaume I (Castelló de la Plana). Ha dedicat bona part de l’activitat de recerca i de didàctica al camp de l’espectacle musical i dramàtic. A més de l’activitat docent i comunicativa, ha publicat obres de recerca i literàries, com Les veus del vent (1983) Vesprades de Moscou (1995), Literatura oberta (1997), L’optimista (1997, 2007) o Tardor a Llareggub (1999). Participà als anys setanta del segle XX, com a intèrpret de guitarra, en les activitats del Grup de Música contemporània Actum (València, Castelló de la Plana), i ha col·laborat, entre altres fòrums de l’espectacle, amb el Festival Internacional de Benicàssim (FIB).
Ha realitzat activitats de guionatge dramàtic i audiovisual, i és autor de traduccions, adaptacions i treballs de dramatúrgia sobre textos de teatre popular i de literats locals; d’autors polonesos contemporanis (de Slawomir Mrozek, Witold Gombrowicz, Tadeusz Rozewicz i Stanislaw Witkiewicz); sobre l’Ubu roi d’Alfred Jarry; i sobre el Mistero buffo de Dario Fo. Debuta ara com a llibretista.
RAFEL DURAN (Director escènic)
Director escènic format acadèmicament a l’Institut del Teatre de Barcelona. Aprén l’ofici a començaments dels noranta en les sales alternatives de Barcelona. És autor i creador d’uns quants espectacles multidisciplinars i de dramatúrgies de textos no teatrals. Crea la companyia teatral La d’Hac (1993-2000) per poder presentar les seves propostes més personals i el teatre dels grans autors contemporanis: Thomas Bernhard, Bernard-Maria Koltès, David Mamet, Hans Magnus Enzensberger, etc… També dirigeix òpera; ha escrit textos sobre l’actualitat teatral en algunes revistes especialitzades i és professor en algunes acadèmies de teatre de Barcelona.
Entre les direccions escèniques realitzades, destaquen les següents: La nit just abans dels boscos (1993), El joc de l’impudor (1994), Abans de la jubilació (1996), Perifèria Koltès (1998), Cantonada Brossa (1999), Hurracan (2000), El coronel ocell (2000), Els enamorats (2001), Una vida al teatre (2001), La dama enamorada (2001), L’enfonsament del Titànic (2002), El cafè de la Marina (2003), Àrea privada de caça (2003), Casa de nines (2004), Medea Medea (2004), Yerma (2005), Panorama des del pont (2006), Cosa de dos (2007), Anem a fer una musa (2007), Seqüències. 4 ficcions d’avui (2007), i Monstruari Barceló (2007).
Pel que fa a les direccions escèniques d’òpera, compta amb els següents muntatges anteriors: L’Elisir d’Amore (Palma de Mallorca, 2000), Carmen (Palma de Mallorca, 2000), L’ocasione fa il ladro (Teatre Lliure-Gran Teatre del Liceu, 2003), i el precedent immediat de l’Òpera contemporània Trenes de marzo (idea concebuda per Claudio Zulian i Laars Graugard. Cia Acteón), que inaugurà el Festival d’Òpera de Butxaca del 2006 a la sala Beckett.
ANTONI MARSOL (Baríton)
El seu variat repertori inclou diferents gèneres, amb obres que van des de l’Edat Mitjana i el Renaixement fins als nostres dies, i amb una activitat concertística que el duu a actuar en diferents cicles i festivals nacionals i internacionals, i a treballar amb diferents orquestres. Ha col·laborat amb la Capella Reial de Catalunya que dirigeix Jordi Savall; ha interpretat obres de diferents autors contemporanis com A. Guinovart, I. Ferrer, Ph. Fenelon, Mariona Vila, Sergio Fidemraizer, Doménec González de la Rubia, Eduardo Diago i J. A. Amargós, i ha participat en Regals i El Bosc de Farucarun, Decorado con tres vistas, El saló d´Anubis, i especialment en L’adéu de Lucrècia Borja de Carles Santos i llibret de J. F. Mira. En la seva discografia, destaquen diversos enregistraments, entre els quals Ars Harmònica i L´adéu de Lucrècia Borja.
ALICIA FERRER (Soprano)
Fa el seu debut amb Gilda a Rigoletto. Interpreta a Marie a La fille du régiment, Adina de L´elisir d´amore i Marguerite a Fausto; a més d’òperes de càmera com La serva padrona, interpreta els personatges protagonistes de grans musicals lírics com: West Side Story, A little night music o Gaudí, i sarsueles com Luisa Fernanda, La tabernera del puerto o La generala. El 2003, debuta a Itàlia amb diversos recitals, i interpreta el rol de Fiordiligi a Così fan tutte a Ginebra. Ha treballat al costat de directors com Miquel Ortega, Stefano Seghedoni, Paolo Vaglieri o Giuliano Carella, i ha actuat en prestigiosos festivals i grans escenaris com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, l’Auditorium de Palma de Mallorca, el Teatre Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canària, o el Teatre Arriaga de Bilbao, entre d’altres.
TONI COMAS (Tenor)
El seu debut operístic va tenir lloc a l’escenari del Liceu, interpretant la veu interna d’Herodiade, de Massenet, al costat de Montserrat Caballé, Josep Carreras i Joan Pons. Després, la seva carrera l’ha dut a cantar també Così fan tutte, La flauta màgica, Capriccio i Turandot, entre altres títols. En 1992 Carles Santos el va seleccionar per a cantar Asdrúbila, i des de llavors ha estat present en pràcticament tots els seus repartiments. Protagonista dels principals muntatges del valencià: La pantera imperial, Ricardo i Elena…, Antoni Comas és un reconegut tenor líric, especialista en els repertoris mozartià i verdià.
CLAUDIA SCHNEIDER (Mezzosoprano)
Debuta al Liceu el 2000 amb El Quixot i inicia la seva col·laboració amb el pianista i compositor Carles Santos. Estrena les seves òperes: Ricardo i Elena, L’adéu de Lucrècia Borja, l’òpera-circ Sama Samaruc Suc Suc, Lisístrata, El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora, La meua filla sóc jo, El fervor de la perseverança… A més a més de Katia Kabanova, Pikovaia Dama, Il viaggio a Reims, L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame Butterfly, Manon, Elektra, Death in Venice, té una discorgafía que inclou Les Metamorfosis d’Ovidi de Javier Navarrete, Sama Samaruc Suc Suc de Carles Santos i Euridice i les titelles de Caront de Joan Albert Amargòs.
